Vuit hores de viatge amb dotze companys en una furgoneta petita i per moltes curves ens porten a Mazunte.
Ens colem pel poble adormit fins a arribar a traves d’un carrer de sorra i selva a una platja.
Deixem la motxilla tirada a la sorra, esperant que el poble desperti. Sense adonar-nos apareix com una gota d’oli desde el mar cap al cel un sol rogent com mai havíem vist. Ens deuria donar la benvinguda a aquest paradís.
Per casualitat vam anar a parar al mateix hostal que els nostres amics francesos(Diane, Fred, Alex i Julien) que ja estaven integrats en l’ambient.
Vam esmorzar uns “huevos al gusto” de las gallines que corrien per allà, i vam caure estesos en un parell d’hamaques varies hores davant de l’espectacular Pacífic.
Amb els nostres amics gabachos vam estar uns dies gaudint del plàcid poble de 500 habitants, fent plaja, veient tortugues, dofins,
llangardaixos, ocells, gallines, papallones, crancs, mosquits, puces
de sorra, etc…
El fill de l’hostal ens va portar amb barca a veure dofins i tortugues, fins i tot vam tindre la sort de veure un aparellament de tortugues. Ens va encantar veure dofins jugant davant de la barca.
Al poble abans dedicat a la caça de tortugues, ha sabut mantenir l’economia local després de la prohibició de caça, fent excursions per veure-les dins del seu habitat. A més han creat un centre de recuperació de tortugues que vam poder visitar.
Els gabachos ens van presentar una amiga seva de Costa Rica que ens va acompanyar els següents dies i que ens espera a casa seva.
Mazute ens va atrapar, vam haver de fugir cap a altres indrets.
