Mazunte

Vuit hores de viatge amb dotze companys en una furgoneta petita i per moltes curves ens porten a Mazunte.

Ens colem pel poble adormit fins a arribar a traves d’un carrer de sorra i selva a una platja.

Deixem la motxilla tirada a la sorra, esperant que el poble desperti. Sense adonar-nos apareix com una gota d’oli desde el mar cap al cel un sol rogent com mai havíem vist. Ens deuria donar la benvinguda a aquest paradís.

Per casualitat vam anar a parar al mateix hostal que els nostres amics francesos(Diane, Fred, Alex i Julien) que ja estaven integrats en l’ambient.

Vam esmorzar uns “huevos al gusto” de las gallines que corrien per allà, i vam caure estesos en un parell d’hamaques varies hores davant de l’espectacular Pacífic.

Amb els nostres amics gabachos vam estar uns dies gaudint del plàcid poble de 500 habitants, fent plaja, veient tortugues, dofins,
llangardaixos, ocells, gallines, papallones, crancs, mosquits, puces
de sorra, etc…

El fill de l’hostal ens va portar amb barca a veure dofins i tortugues, fins i tot vam tindre la sort de veure un aparellament de tortugues. Ens va encantar veure dofins jugant davant de la barca.

Al poble abans dedicat a la caça de tortugues, ha sabut mantenir l’economia local després de la prohibició de caça, fent excursions per veure-les dins del seu habitat. A més han creat un centre de recuperació de tortugues que vam poder visitar.

Els gabachos ens van presentar una amiga seva de Costa Rica que ens va acompanyar els següents dies i que ens espera a casa seva.

Mazute ens va atrapar, vam haver de fugir cap a altres indrets.

PB041434 PB041436 PB041439 PB041441 PB041443 PB041444 PB041449 PB041454 PB041456 PB041461 PB041462 PB051467 PB051470 PB051471 PB051474 PB051475a PB051475b PB051475c PB051475d PB051475e PB051475f PB051475g PB051475h PB051475i PB051475j PB051475k PB051475l PB051475m PB051475n PB051475o PB051475q PB051475p PB051477 PB051482 PB051483 PB061490 PB061491 PB061500 PB061501 PB061516 PB061518 PB061519 PB061523 PB061526 PB061537 PB061540 PB061542 PB061543 PB061544 PB061545 PB061546 PB061547 PB061548 PB061549 PB061550 PB061551 PB061552 PB061553 PB061554 PB061555 PB061556 PB061557 PB061564 PB061567 PB061569 PB061574 PB061578 PB061579 PB061580 PB061582 PB061584 PB061587 PB061588 PB061590 PB061592 PB061593 PB061594 PB061609 PB061612 PB061618 PB061632 PB061633 PB061636 PB061637 PB071640 PB071642
Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , | 3 comentaris

Oaxaca

Un bon esmorzar de quesadillas i gorditas per agafar força per anar de Puebla cap a Oaxaca.

Aquests dies que hem passat a Oaxaca, hem pogut viure el culte als morts dels mexicans. Tota la ciutat estava preparada per la nit de morts hi havien ofrenes als comerços, catifes de sorra, espectacles de danses tradicionals i moooolta gent,

Desde el dia 31 que decoren les tombes dels seus difunts amb flors i ornaments fins al dia 2 que hi porten diferentes ofrenes tal com menjar, beguda, beguda alcholica, tabac, pa, plats cuinats, calaveres de sucre, espelmes i altres coses que li agradaven al difunt.

L’ultim dia les famílies s’uneixen al cementiri i celebren el retrobament amb el difunt. Els cementiris podríem dir que son tot un festival amb bandes de music i gent bevent mezcal(beguda alcohòlica del cactus agave).

Desde Oaxaca ens vam desplaçar a pobles del voltant i vam veure l’arbre del Tule i Monte Alban.

L’arbre de Tule es creu que podria ser l’arbre més vell del món. No sabem si realment tambe es el més gran, pero segur que és el més gran que hem vist nosaltres en la nostra vida. L’arbre ens va impressionar moltissim tant per la seva magnitud com per la seva bellesa.

Monte Alban, és una antiga ciutat zapoteca. Hi havien varies construccions desde llocs ceremonials fins a vivendes o tumbes. Les vistes desde aquest lloc eren impressionants ja que es troba en una muntanya just a sobre de Oaxaca.

La última nit, vam coneixer un grup de francesos que eren veins a l’hostal. Vam compartir diferentes impressions i aventures mentres degustàvem mezcal i la mítica Corona.

Aquella nit ells marxaven a Mazunte un poble mes al sud de on volíem anar nosaltres l’endemà. Vam canviar el plans i vam decidir retrobar-nos uns dies després amb ells.

PA310966 PA310967 PA310968 PA310969 PA310972 PA310973 PA310977 PA310982 PA310986 PA310988 PA310996 PA310998 PB011013 PB011025 PB011030 PB011036 PB011042 PB011050 PB011053 PB011058 PB011059 PB011060 PB011062 PB011066 PB011068 PB011076 PB011081 PB011085 PB011086 PB011088 PB011092 PB011094 PB011096 PB011100 PB011105 PB011109 PB011112 PB011115 PB011120 PB011122 PB011124 PB011132 PB011142 PB011150 PB011157 PB011171 PB011174 PB011183 PB011187 PB011188 PB011190 PB011193 PB011194 PB011203 PB011208 PB011213 PB011218 PB011222 PB011230 PB011236 PB011237 PB011239 PB011295 PB011300 PB011307 PB011309 PB011311 PB011314 PB011317 PB011318 PB021322 PB021324 PB021327 PB021340 PB021341 PB021344 PB021345 PB021350 PB021352 PB021353 PB021365 PB021370 PB021371 PB021375 PB021377 PB021379 PB031380 PB031381 PB031382 PB031383 PB031384 PB031390 PB031392 PB031395 PB031397 PB031400 PB031403 PB041416 PB041418 PB041423 PB041428 PB041433
Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Oaxaca

Puebla

Arribem a Puebla a la nit i l’endemà voltem pel centre. El lloc ens ha agradat tot i que no deixa de ser una ciutat colonial.

Pel matí, després d’un bon esmorzar ens posem en contacte amb la Maria Elena, una amiga que vivia amb la Sara a Barcelona, quedem en trobar-nos al vespre.

Ens trobem al “zócalo” amb la Maria Elena i la seva Mare (Elena) i anem tots plegats a una cantina(La Cantina de los Remedios), un molt bon lloc per xerrar i pendre unes micheladas amb l’agradable companyia musical de mariachis i de norteños.

Després de varies hores en ambient mexicà vam anar a menjar uns tacos. Els millors que hem menjat fins ara (i mira que n’hem tastat…).

Els dies següents vam estar a casa la Mary, amb ella vam poder visitar el centre, tornar a una cantina, sortir de festa, menjar plats casolans, conèixer llocs peculiars (La Pasita), menjar en família, veure una telenovel·la …

Amb la companyia de la Pati (germana de la Maria Helena i excel·lent xofer), vam visitar la piràmide de Cholula, la piràmide amb la base més gran del mon. Actualment nomes es veu una part ja que la gran majoria esta coberta per terra i plantes.

Aquests dies a casa la Maria Helena hem pogut degustar plats típics de la cuina de Puebla, considerada la millor de Mèxic, com els Chiles en nogada(chiles rellenos amb salsa), els chilaquiles(troços de tortitas fregits amb salsa de chile), el mole poblano(salsa de chocolata).

Sobretot hem pogut disfrutar de la companyia de la seva encantadora família, hem de dir que no ens ha faltat de res i que ens han tractar de meravella. Son tots unes grans persones i ens emportem un molt bon record.

Esperem veure’ls aviat.

PA240855a PA240855b PA240855c PA240855d PA240855e PA240855f PA270868 PA270869 PA270870 PA280871 PA280873 PA280874 PA280875 PA280879 PA280880 PA280881 PA280884 PA280888 PA280889 PA280903 PA280906 PA280912 PA280913 PA280915 PA280917 PA280918 PA280921 PA280923 PA280925 PA280926 PA280928 PA280930 PA280934 PA280936 PA280937 PA280939 PA280942 PA280943 PA280946 PA280950 PA280952 PA280953 PA290954 PA290955 PA290956 PA290957a PA290957b PA300958 PA300959 PA300961 PA300963 PA300964
Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Pátzcuaro – Janitzio

Vam estar dos dies tranquils per Pátzcuaro. Observant sentats desde les plaçes la seva agitada i alhora pacífica vida, vaguejant pels seus carrers fantasmagòrics.

Menjant un altre cop en el seu mercat un deliciós plat de pollastre amb enchiladas que portava sorpresa… un chile habanero (el chile més picant de méxic), us assegurem que et fa caure fins i tot els mocs.

El tercer dia vam decidir anar a visitar la illa de Janitzio. Aquesta illa es troba al mig del llac de Pátzcuaro juntament amb dues illes més. Aquesta és la més gran i coneguda. Hi ha una estàtua de 40m d’alçada de Morellos (personatge important durant la revolució mexicana) a dalt de tot de l’illa, hi han unes vistes del llac que son la hòstia.

Ens ha decepcionat una mica l’illa ja que esta molt orientada al turisme i la cantitat de botigues amb coses exposades no deixa veure el poble, les cases i les parets són un mantell de souvenirs (cuadros cristians, plantes de plàstic, tasses en forma de teta).

A l’anada vam viure el gran engany!!!!! Navegant pel plàcid llac amb música nortenya (música típica), observant les llums reflexades a l’aigua, vam topar amb pescadors locals. Ens vam sentir molt afortunats de poder veure com pescaven amb canoes i fent us d’uns celebrets gegants, una tècnica tradicional d’aquest llac.

De cop vam caure que anaven molt sincronitzats. Amb el temps just de fer un parell de fotos un veloç pescador amb braços d’acer  es va acostar a la nostra embarcació demanant uns pesitos. Aqui va ser on ens vam sentir ridículs, enganyats i estúpids.

Encara recordem un dels pescadors aixecant el trofeu de la seva pesca un trist llagostí  (maleït actor).

Vam seguir el nostra viatge cap a Puebla on ens esperàvem uns dies amb família.

PA220680 PA220681 PA220682 PA220685 PA220686 PA220687 PA220688 PA220689 PA220691 PA220693 PA220694 PA220696 PA220701 PA220706 PA220712 PA220714 PA220716 PA230724 PA230725 PA230727 PA230728 PA230730 PA230731 PA230733 PA230735 PA230737 PA230743 PA230745 PA230746 PA230750 PA230751 PA230756 PA230761 PA230762 PA230764 PA230769 PA230772 PA230775 PA230776 PA240818 PA240823 PA240826 PA240828 PA240836 PA240839 PA240843 PA240845 PA240846 PA240847 PA240848 PA240849 PA240850 PA240852 PA240854
Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , , | 13 comentaris

Pàtzcuaro

Al cap d’un viatge en una “combi” amb dones gordes i amb pitrera i en un bus, hem arribat a Pàtzcuaro.

Un poble en un llac amb el mateix nom al costat d’un volcà on artesans de pobles propers venen a vendre els seus productes.

Es poden trobar desde mobles de fusta espectaculars, fins a màscares, roba, ceràmica…

Al poble hi ha dos plaçes la grande i la chica. La grande és una plaça on hi han mes botigues i bars. En canvi la chica es més autèntica, s’hi poden trobar tot tipus de venedors, parades de menjar, i un mercat molt gran.

Hem estat totel dia donant voltes per aquest magnific poble, visitant el seu mercat.

Per sopar vam menjar tacos enmig del bullici del mercat. El local en si era un carro de metro i mig amb una planxa, l’improvisada taula un pam de una ala del carro.
No hem vist mai un cuiner tant gros en un carro tant petit i amb tanta destesa. Quina forma de cuinar tant hipnótica.
No cal recordar que el lloc no és apte per a ulls i estomacs delicats.
Molt bon sopar.

Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , | 9 comentaris