Despres d’un bon esmorzar a l’esplendida terrassa de l’hostal, amb impressionants vistes al zocalo, just davant de la catedral metropolitana, ens vam perdre entre la seva multitud.
El centre esta absolutament massificat de comercos de tot tipus i molta, molta gent amunt i avall.
Ens hem sentit molt segurs pel que fa al centre hi ha 4 policies a cada cantonada. No es pot dir el mateix de altres carrers.
La gent es molt amable i educada. Els hi agrada molt que vingui gent de fora a coneixer el seu pais, i que es sentin a gust. D’entrada ens ha espantat una mica tanta hospitalitat pero ens hem adionat que es algo normal.
Molts edificis estan deteriorats i inclinats. La ciutat antigament anomenada Tenochtilan estaba situada en una illa enmig d’un llac, tenia un sistema de drenatge de l’aigua per no patir inundacions. La ciutat va anar augmentant amb l’arribada dels espanyols i van secar el llac per poder seguir creixent, pero no van sapiguer crear un sistema bo de drenatge. Per aixo actualment la ciutat s’esta enfonsant. Typical spanish OLE!.
Al migdia vam anar a dinar a un lloc tipíc on feien “comida corrida”. Vam compartir taula amb mexicans i alla vam apendre la primera llico: Demanar sempre el mateix que ells!!.
Vam triar dos tristos tacos enlloc del que van menjar els nostres companys de taula: Sopa de verdures, frijoles i costelles amb ceba i tortitas.
Vam acabar el dia on l’haviem comencat a la terrassa de l’hostal organitzant el viatge. Estavem molt cansats, creiem que era el jet lag.
si nois.. el jet ag et deixa fet caldo, això ho sé jo x experiència!
que bé!! ja ho deien… “a donde fueres haz lo que vieres”
kbronessssssssssssssssssssssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!