La Habana, Viñales, Santiago de Cuba

Arribem a la caribenya illa de Cuba, aterrant a La Habana.

A Cuba els hotels son força cars i fins fa un temps el govern permet a alguns cubans allotjar a turistes a casa seva, a un preu raonable.

Ens ha agradat molt poder entrar a la vida quotidiana portes endins dels cubans i hem pogut conèixer gent molt interessant i carinyosa, i perquè no dir-ho ¡cubans! amb tot el que comporta, gent alegre, xerraires, rítmics, cridaners, orgullosos i crítics.

Deixem les motxilles a la casa particular on dormim i correm a visitar la bella i vella Habana. Un passeig de dos kilòmetres pel Malecón ens porten a descobrir mica en mica l’essència de la ciutat; edificis en ruïnes sorprenentment habitats d’on s’escapa ritme musical cubà, roba estesa i mares cridaneres.

Vam visitar el museu de la Revolució una gran perla de l’estat.

Viñales, un poble a l’oest de l’illa on vam trobar la calma després de l’agitada Habana.

És un poble rural situat en una vall rodejat del que ells anomenen mogotes, unes muntanyes rodones. Enmig dels mogotes hi han camps de cultiu de tabac, pinyes, malanga, frijoles, yuca, plàtans, cafè … que vam visitar fent una excursió on vam pujar a dalt d’un mogote.

Vam passar una agradable estona amb un pagès que ens va explicar el proces de fermentació del tabac i ens va demostrar la seva destresa fent puros.

Vam conèixer una alemana i una gabacha i ens van convidar a acompanyar-les a visitar amb cotxe Cayo Jutias, una de les millors platges on ens hem espaterrat.

Santiago de Cuba, a l’altre punta de l’illa ens trobem amb una ciutat molt humida i molt molt calorosa. Ens va agradar molt la ciutat i la seva costa vista desde la fortalesa del Morro. Entre el laberint de carrerons vam acabar farts d’alguns cubans amb dots de comerciants. ens intentaven vendre de tot desde puros, ron, paladars (restaurants en cases particulars), visites guiades, taxis, cases, aire … creiem que serien capaços d’aconseguir-te un avio. L’idioma no ens ajudava gaire a despendre’ns d’ells ja que tenien excuses per seguir parlant. Al final vam aprendre a sortint-se de les seves tàctiques ja que tots els “venedors” fan servir les mateixes.

Vam tenir la gran sort de compartir dos dies a casa en Nèstor i la seva família. Vam poder entreveure la societat cubana desde els ulls d’un cubà, diem entreveure ja que s’ha de viure en aquest país per començar a entendre la seva complexitat.