Tailàndia

Ens endinsem en aquest nou país, Tailàndia, per la porta gran de Bangkok.

Ens llancem de cap a la cultura asiàtica. Aquesta gran megalòpolis repleta de cotxes i gent ens atrau durant varios dies. Entre ells vam visitar El Gran Palace, residència del reis, Wat Phra Kaew, on hi ha el buda d’esmeralda més reverenciat de Tailàndia i What Pho, que conte el buda reclinat més gran de Tailàndia representant el pas de buda al nirvana.

A Tailàndia hi ha molt tradició de menjar al carrer, dones trempades amb ganes d’estendre les seves receptes monten les seves rudimentàries cuines en mig de qualsevol inimaginable racó. Fins i tot hi posen taules i cadires pels comensals. Hem de dir que tot el que hem menjat ens ha encantat i que a cada racó et sorprèn un nou menú a un preu molt assequible.

Per desplaçar-nos per la ciutat a part dels trens “aeris” una altre transport molt útil son els “tuk tuks”. Una moto-tricicle tunejada a l’extrem on hi poden caber de 1 a 45.000 persones, nosaltres el vam emplenar fins a 6. Tot i la mala fam dels conductors, que se l’han ben guanyat, encara pots trobar algun honest sabent tu el preu real del trajecte. Les estafes son molt variades però bàsicament o t’intenten cobrar molt més pel trajecte o et cobren molt poc i et porten a restaurants o botigues on les compres surten cares. Es divertit i un esport de risc deixar-se portar a traves del caos circulatori de la ciutat amb ells.

A Bangkok ens retrobem amb el nostre cosí, en Gerard, acompanyat de 2 amics, en Robert i en David. Amb ells vam anar al mercat de Chatuchak el mercat més gran del món, amb més de 10.000 botigues. Els venedors passen tot el dia a la parada aixi que els pots veure fent les seves feines diàries com si de la seva llar es tractes; mengen, fan la migdiada, es fan la manicura, s’afaiten, etc. Ens va impactar la quantitat de coses que s’hi venen. Especialment els animals tant per de companyia com per menjar.

Per tindre unes vistes panoràmiques de la ciutat, a la nit, vam anar a fer una copa a un dels bars que hi ha a l’ultim pis dels gratacels. Vam anar al Sky Bar situat a l’edifici State Tower en el vertiginós pis 63. Un magnífic lloc per veure desde les altures la ciutat il·luminada de nit.

Ens despedim dels nostres amic i ens retirem a l’illa de Kho Tao per passar uns dies de sol i submarinisme. Ens tornem a meravellar amb la vida subaquàtica que no ens deixa de sorprendre. En aquest cas com a menció especial gaudim de la visita d’una llaminera tortuga. L’illa esta envoltada d’uns paisatges genials, entre illes selvàtiques muntanyoses.

Després d’uns dies sota l’aigua anem a Prachuap Khiri Khan un tranquil poble de pescadors emplaçat en un torç de costa vigilat per muntanyes enmig del mar. Aquí vam aprendre a resar en els temples budistes gracies a un simpàtic nen i vam veure de ben aprop la vida quotidiana dels tailandesos.

Fem una visita cultural de varis dies a la ciutat de Ayutthaya. Una ciutat antigament capital del regne de Ayutthaya repleta de temples i símbols molt importants pels budistes. La ciutat té un ritme especial ja que esta envoltada de varis rius que marquen la seva geografia.

Pugem fins al nord del país per conèixer Chiang Mai, amb la seva oferta cultural. Aquí ens perdem pels seus carrerons plens de vida i traiem el cap pels antics temples de la ciutat. Tenim l’oportunitat d’assistir a un moment important i personal dels tailandesos. Els monjos budistes es lleven de matinada per anar a recollir les ofrenes que els hi fa la gent, de menjar o diners, per que puguin viure i ells en agraïment els beneïxen amb uns cants molt especials. Com deia buda qui dona de menjar a un monjo tindrà una llarga vida.

Busquem refugi de la pluja al porxo d’un temple, coincidim amb un monjo budista i xerrem força estona del budisme i la vida al monestir. Aquí veiem l’oportunitat per ser beneïts.

Ens endinsem a la ciutat de Sukhothai. En aquesta ciutat hi ha l’antiga ciutat del regne de Sukhothai el que es considera l’historia antiga de Tailàndia. Vam llogar unes bicicleta per poder visitar diferents temples i monuments passant un agradable dia en un ambient tant històric.

Per anar fent camí cap a Cambodja parem a la ciutat del nord-est, Nakhon Ratchasima. La zona del nord-est una mica apartada de la ruta turística, es coneguda per la amabilitat de la seva gent i per la gran quantitat de xinesos que hi viuen.

D’aquí continuem fins a la frontera amb Cambodja. Deixem enrere un país que ens ha obert les portes d’Asia donant-nos un tast del que ens espera els pròxims mesos. Amb el record d’antics temples, menjars a l’atzar, mercats histèrics, ciutats vibrants, paisatges hipnotitzants i rialles tailandeses diem adéu i gràcies a Tailàndia.

Khau khun krap, Khau khun ka!!